INNOVADOR I INOLVIDABLE

‘Ramon Llull es pot posar al costat dels genis més grans.’, ‘I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en l’etern, immutable espai infinit.’ i ‘Sabeu com esgota la lluita contra la mesquinesa, la hipocresia i la ignorància?’ són unes de les frases que ens va dir el poeta, prosista i dramaturg català Salvador Espriu.

Bé, us podreu preguntar el motiu pel qual he escollit aquest autor. L’altre dia, vaig quedar amb uns amics d’infància prop del passeig de Gràcia. Quan tornava a casa vaig passar al costat dels Jardins de Salvador Espriu. Em va cridar molt l’atenció la quantitat de persones que hi estaven. És llavors, quan m’hi vaig apropar. Uns minuts més tard, vaig llegir algunes de les seves obres en arribar a casa, i vaig decidir fer aquesta entrada sobre Espriu.

Aquí teniu dues imatges dels Jardins de Salvador Espriu:

Tornant al principi, com ja he dit, Salvador Espriu va ser escriptor, poeta i dramaturg català que va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985). És considerat  un dels grans renovadors de la literatura catalana contemporània.

Després d'estudiar dret i interessar-se per la filologia clàssica i l'ensenyament, els seus objectius no van arribar a complir-se després de la Guerra Civil Espanyola i la prohibició de la llengua catalana. Durant un llarg període d'inactivitat, en què va treballar en una notaria, tot just va publicar algun text.

Defensor de la seva llengua, Espriu va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va ser detingut en alguna ocasió per manifestar-se amb altres intel·lectuals de l'època.

La seva obra comprèn nombroses obres amb més de quaranta anys de carrera, destacant El cementiri de Sinera i La pell de brau, la seva obra més coneguda.

Guanyador de premis com el Montaigne (1971), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) o la Medalla d'or de la Ciutat de Barcelona, Espriu va arribar a estar nominat al Premi Nobel de Literatura en dues ocasions (1971 i 1983).

Porto dies remenant l’obra de Salvador Espriu. A continuació us adjunto dos poemes d’Espriu que m’han agradat molt per el que diuen i la forma que utilitza l’autor:

EL MEU POBLE I JO

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu.

He escollit aquest poema perquè m’agrada com descriu el sentiment cap a la seva terra. Se sent orgullós de formar-ne part d’ella i lluita per mantenir viva la llengua.

La pell de brau

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu

En aquest altre poema, amb el llenguatge enigmàtic i simbolista que caracteritza Salvador Espriu, suggereix que a la dictadura que està patint, molts homes moren per un de sol, però que un de sol no mor per millorar les condicions de tots, és a dir, del poble. Per això, proposa un país que estigui més en pau i no hi hagi tants conflictes.

Com a conclusió, vull dir que a través d’un monument prop del centre de Barcelona, he pogut arribar al gran autor Salvador Espriu el qual ens mostra en gran part de la seva obra, l’amor que té cap a la seva llengua i la seva terra.

Per últim, us deixo dos vídeos dels dos poemes que escollits recitats:

http://www.youtube.com/watch?v=C9wUuRt_ZuE

http://www.youtube.com/watch?v=oJT0vp-XyNw

Benet Vinuesa Manrique

1r Batxillerat

Art urbà i literari

Fa ja casi un any que la cantonada entre el carrer Numància i l'avinguda Diagonal de Barcelona està decorada de manera ben curiosa. Després d'enderrocar un antic edifici, el Districte de Les Corts va encomanar a tres "graffiters" barcelonins, Nados, Inocuo i Kram que plasmessin les seves obres sobre la paret de l'edifici que quedà nua. Els artistes van proposar fer un petit homenatge a la literatura catalana i amb l'aprovació del districte van escollir a Salvador Espriu, aprofitant la celebració del centenari del seu naixement i a Mercè Rodoreda. El resultat és espectacular.

Ni Mercè Rodoreda ni Salvador Espriu necessiten presentació, no hi ha cap dubte de que son dos dels personatges més importants de la nostre literatura. Espriu (Santa Coloma de Farners - Barcelona 1985) va ser un dramaturg, novel·lista i poeta considerat un dels renovadors de la prosa catalana. És famós per les seves obres referides a "Sinera", un anagrama de Arenys de Mar on estiuejava amb la seva família.

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Girona 1983) va ser una escriptora que va tocar tots el generes literaris però de manera més destacada la novel·la. Va viure al exili a França durant la Guerra Civil. Les seves obres més reconegudes son La plaça del diamant, El carrer de les Camèlies i Aloma.

Aquesta obra no vol ser només un homenatge a aquests dos grans escriptors sino que també és una reivindicació de l'art urbà com a mitjà tan vàlid com ho podria ser l'art sobre llenç i veient aquesta pintura no hi hauria de cabre cap dubte. 

Xavi Miñarro 1r D

Dos Mestres i una Obra

En aquesta entrada parlaré de dos figures molt importants de la llengua catalana i que ademés van defendre aquesta de la prohibició que va haver hi durant la Dictadura de Francisco Franco. Una d'aquestes figures és el poeta català de Santa Coloma de Farners, Salvador Espriu. L'altre és el canta-autor valencià de Xàtiva, Raimon. Aquest li va fer un homenatge a Espriu passant una gran part dels seus millors poemes a cançons. En gran part aquestes són de les cançons més conegudes i per les que és més conegut Raimon, no solament als països catalans, sinó també arreu d'Espanya i alguns llocs d'Europa.

Tots dos han lluitat per mantenir viva la llengua Catalana durant les èpoques de repressió i gracies a gent com ells qu'es va arriscar a parlar català quan estava prohibit, ens ha arribibat aquesta llengua tant extensa i única al dia d'avui.


Aqui us deixo dos peces de l'obra de Raimon i Espriu
1.Inici del Càntic en el Temple
2. He Mirat Aquesta Terra                                                                                                                 

                                                                     Isaac Ferrer/ 1er Batxillerat 

Espriu ens canta els seus poemes

 

Llegint el diari aquest Nadal vaig trobar un article sobre Salvador Espriu, i de seguida vaig adonar-me que havia topat amb una literatura més enllà dels llibres.

L’article, doncs, ens parlava “d’Espriu en pròpia veu”, un treball dut a terme per Toni Xuclà. La peculiaritat d’aquest projecte és que no es tracta de cantar poemes de Salvador Espriu, cosa que, buscant, he trobat que diversos grups han fet (Blamut, Raimon,..) , sinó agafar una enregistració on el mateix poeta llegeix els seus textos (de 1963) i fer un muntatge amb música de fons per tal de transformar la lectura en una cançó.

Per posar una mica de context, caldria dir que Salvador Espriu i Castelló, narrador, dramaturg i poeta català, va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farmers i morí el 1985 a Barcelona. Passà la major part de la seva adolescència entre Barcelona i Arenys de Mar (Sinera i Lavinia en el seu món literari), ja que d’allí provenia la seva família. Estudià dret i història antiga.  La seva obra representa, tant per la seva gran elaboració formal com per la seva projecció civil, l’època història en la que va viure.

La Guerra Civil que visqué accentuà les seves tendències satíriques.  Ell mateix qualificà la seva obra com a meditació de la mort.  
Salvador Espriu és un dels fundadors de la Associació D’escriptors en Llengua Catalana, i se l’ha considerar el poeta nacional de Catalunya.

Tornant al disc, afegir que en aquest no només trobem poemes d’Espriu, sinó que també n’hi ha del seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ambdós poetes, com ja sabreu, aquest 2013 complien 100 anys.

Podeu trobar el llistat de poemes i compra el disc aquí.

Gemma Graugés/ 1r Btx A

Expansió de la literatura catalana

La fira del llibre celebrada a Frankfurt el passat octubre va aportar un estand dedicat al poeta Salvador Espriu amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement aquest any. 

Amb Espriu com a protagonista el IRL(Institut Ramón Llull) mostrarà les principals novetats de la literatura catalana, fomentant així la traducció d'obres al català.

La fira que comença el 9 d'octubre i dura 4 dies, promourà grans obres com "Jo confesso" de Jaume Cabré, que va tenir un gran èxit a França juntament amb "Memòria d'uns ulls pintats" de Lluís Llach. També es mostraran obres clàssiques de la literatura catalana com "Tirant lo Blanc" amb l’objectiu d’aconseguir que aquesta literatura passi a ser conescuda a tot el món.

Per més informació entrar al següent link:

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-literatura-catalana-desembarca-feria-libro-frankfurt-espriu-protagonista-20131009134436.html#AqZ1Q1sRN62rssxB

Albert Carmona Zuazo 1r BTX B

Salvador Espriu no pot ser només un any!

L'altre dia, mentre estava anant cap a tenis amb la bici, vaig decidir canviar la ruta, agafant el carrer d'Anglesola amb la intenció d'arribar abans. Mentre creuava pel carrer Numància, em va cridar la atenció un graffiti, quan em vaig fixar bé vaig veure que hi havia dibuixat l'autor català Salvador Espriu, nascut a Arenys de Mar. En arribar a casa, vaig buscar informació i vaig descobrir que aquest graffiti s'havia pintat per commemorar que fa 100 anys va néixer Salvador Espriu. A baix de la pàgina indicava que el graffiti s'havia fet l'any 2013, es a dir que aquest any és el de Salvador Espriu!



Durant el transcurs d'aquest any s'han anat organitzant diferents actes en commemoració a l'escriptor d'Arenys, afegint un ampli repertori de graffitis per Barcelona, posant a disposició un centre informatiu situat a Arenys de Mar sobre la obra i la personalitat d'Espriu. I allà mateix, el dia 10 de Juliol a la plaça Sardana, es va celebrar un concert amb la intenció de fer renéixer les paraules de Salvador Espriu. La representació va consistir en recrear el món mític de Sinera  retratant-lo amb una selecció de textos i poemes.



També s'han anat revivint alguns programes de televisió en els que Salvador Espriu va participar. Juntament amb això també s'ha volgut recordar l'entrevista en català que va tindre amb Joaquim M. Puyal i una altre que va tindre amb Joaquín Soler Serrano que la podeu veure prement aquí.
Per sort, encara queda una mica de 2013, si voleu obtenir informació de les activitats que resten, premeu aquí.


Pau Alomar Ferré - 1r BATX D

"Mirem espriu"

En honor al centenari de Salvador Espriu i Castelló (poeta, novel·lista i dramaturg català), vaig decidir fer una recerca sobre la seva història. Buscant la manera de informar-me sobre la vida del novel·lista, per mitjans que no fossin pàgines biogràfiques, vaig trobar en un museu una sortida a la meva cerca. 

El Museu de l'art de la pell de Vic ofereix una exposició anomenada "Mirem Espriu", en homenatge al poeta català, on s'exposen llibres d'art inspirats en les seves obres poètiques. L'objectiu d'aquesta exposició no és crear llibres com a suport de text, sinó obres d'art on la importància la tenen les il·lustracions més que el text en sí.  

(http://museuartpell.vic.cat/noticies/EXPOSICI211-TEMPORAL-Mirem-Espriu.-Po232tica-C242dex/38)

                                                           

                                           (Il·lustracions exposades en "Mirem Espriu")

Salvador Espriu va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners. Va passar algunes temporades a Arenys de Mar, i per aquesta raó la població d' Arenys (que ell anomena Sinera), tindrà un significat essencial en les seves obres. Escriu el seu primer llibre, anomenat Israel, quan només tenia 15 anys. A la universitat estudià dret i història antiga, i es graduà poc temps abans que comencés la guerra civil. Acabada la guerra, Salvador Espriu pateix una crisi interior. Tot i això, mai deixà d'escriure, i l'any 1946  publicà el seu primer recull de poemes anomenat Cementiri a Sinera. Amb aquest poemari farà referència, per primera vegada, al món mític de Sinera a través del qual mostra un món destruït per les guerres i la destrucció de les persones. Al 1960 surt publicat el poemari La pell de brau, que es converteix en el símbol de la resistència cultural catalana envers la dictadura franquista. Va guanyar diferents premis, com ara el premi d'honor de les lletres catalanes al 1972, la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (1980) i de Barcelona (1982), entre d'altres. Va morir al 1985 a Barcelona i se'l va enterrar a Areny de Mar (Sinera).

Espriu sempre ha intentat mostrar a partir de mites (Sinera) i símbols el seu desacord amb la societat del seu temps, i ha denunciat les conseqüències de la guerra civil i la post-guerra. Això sí, sense deixar de banda  les reflexions que fa sobre la vida i la mort i la seva preocupació pel destí de Catalunya.

Raquel Alcántara/ 1r batxillerat C

 

ANY CD'SPRIU

Aquest any, amb motiu del centenari aniversari del naixement de l’essencial poeta noucentista, dramaturg i novel·lista català, Salvador Espriu, un autor de gran importància per la literatura catalana i sense el qual la literatura seria diferent del que és ara, gràcies a la creació de diferents obres com: el mite de Sinera, la pell de brau i més obres literàries que van ser publicades i van aprotar una visió diversa a la societat catalana del segle XX. 

Podem dividir la vida literària d’Espriu en dues fases: La seva primera “fase” a la qual el tema que predominava era la seva infància a Arenys, on la felicitat era constant, fins al moment on que la guerra i l’exili arribà i es va provocar un canvi radical en la seva manera d’escriure, veient-ho tot diferent, intentant remarcar el benestar infantil que tenia abans de l’exili i el malestar actual, aquest motiu va condicionar la seva segona “fase".

A causa d’intentar recordar aquest escriptor s’ha creat aquest disc amb el millor Espriu musicat amb motiu de l’Any Espriu.

-El primer CD recull una selecció de divuit adaptacions musicals fetes entre el 1967 i el 2010. Hi ha, entre d'altres, dues versions d' Assaig de càntic en el temple’ -una d'Ovidi Montllor i una altra de Guillermina Motta-, "Des del fons de la mar", interpretada per Núria Feliu, "Les campanes" a càrrec de Marina Rossell i Mercè Torrents, i la recent i de gran vigència "Sense futur",adaptada per Òscar Briz. 

-El segon CD conté catorze adaptacions encarregades expressament per a l'ocasió. Una varietat d'aproximacions estilístiques considerable, des de ‘Cançó del matí encalmat’ cantat per Dolo Beltrán i acompanyada de la guitarra de Toni Xuclà, fins a l'’I beg your pardon’ dels Blaumut, ‘El meu poble i jo’, a càrrec de Taima Tesao i Raynald Colom, ‘Vinc a la nua sequedat de la terra’, dels Raydibaum, ‘Sentit a la manera de Salvador Espriu’, de Judit Neddermann, i aportacions d'una gran singularitat, com les de les actrius Clara Segura, que es fa seva ‘Els ulls ja no saben’, i Mercè Martínez, que acompanyada de Jordi Vidal adapta ‘Amb música ho escoltaries potser millor’.

Aquí teniu un link on podeu escoltar la cancó "I beg you pardon"- Blaumut:

http://www.youtube.com/watch?v=ycc8JHvyBFA

Natàlia Comas Heathcote/ E

Aquest blog el que pretén és que OBSERVEU i PUBLIQUEU!

A continuació us mostro una entrada-exemple que us servirà de model per poder fer de manera correcta les vostres.

Quan el vi agafa aromes espriuencs

He triat aquesta imatge perquè enguany, aquest 2013, s'està celebrant el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Amb ella tenim un perfecte exemple de l'ús de la literatura més enllà del llibre de paper o (ja) digital i, en aquest cas que ens ocupa, seria un exemple de producte-negoci. Es tracta del fet d'haver embotellat un vi blanc i un vi negre amb el nom de SYNERA que és la localitat del Maresme d'Arenys de Mar llegida al revés.
Sinera, tal com ho escrivia Espriu, era la vila on van néixer els seus avantpassats i on, d'infant i de jove, solia passar els estius.
Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farnés el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants del segle XX. Cal saber però que es va donar a conèixer com a narrador i que va fer una tasca important en la recuperació del teatre català. Fou considerat, juntament amb Josep Pla i Josep M. de Sagarra, un dels renovadors de la prosa catalana noucentista.
Un cop acabada la Guerra Civil, Salvador Espriu va viure una mena d'exili interior però mai abandonà el conreu literari. Als anys seixanta i setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana.
A dins de la seva obra, Sinera, és un dels seus grans mites literaris i esdevé un símbol del paradís perdut.
La producció literària d'Espriu és extensa però ja que estem parlant de Sinera, de la seva producció poètica, citarem El cementiri de Sinera. La pell de brau és probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya).
Aquesta imatge la vaig trobar el mes de juliol de 2013 a través d'una piulada via Twitter. Cercant un xic més d'informació, he pogut esbrinar que Synera és la marca d'una de les gammes de vins del Celler Ramón Roqueta i que els vins Synera Blanc i Synera Negre varen ser els seleccionats per acompanyar la música dels artistes del Concert Espectacle que es va oferir aquest 10 de juliol a la vila marinera d'Arenys de Mar en homenatge a Espriu.

Nom autor / Secció de l'alumne