En aquesta entrada, he volgut
plasmar la presència de transvasaments culturals que es produeixen entre la
literatura i la música, concretament el transvasament plasmat en les cançons de Raimon, on es recull part de l’obra d’Ausiàs
March, entre d'altres autors reconeguts.
Raimon, nasqué
a Xàtiva (País Valencià) el 2 de desembre de 1940. És un cantautor valencià i
un dels màxims representants contemporanis de la cançó en català. També compta amb un gran reconeixement dins la zona de domini lingüístic degut a la seva passió per la història pròpia, que el portà a llegir Ausiàs March, Salvador Espriu i Joan Fuster, entre d'altres, i a plasmar-los en les seves cançons.
Ausiàs March nasqué el 1397 a
Gandia (País Valencià) i morí el 3 de març de 1459 a València. Fou un poeta i
cavaller valencià medieval expert, en la seva obra, en imatges i comparacions amb la finalitat d’expressar la
seva experiència i el seu pensament. Se'l considera el creador de la lírica en català,
ja que trenca amb moltes tradicions del passat. Podem trobar l’obra d’Ausiàs March en cançons com “Velese vent”, “Si com lo taur” o “No em pren així com al petit vailet”.
Ara prosseguiré amb un petit anàlisi del poema de "Veles e vents", que
va ser adaptat musicalment l'any 1969 per Raimon.
“Veles e vents” narra la
història d’un viatge des d’Itàlia a València de l'autor en busca de la dama a
qui estima, però no sap si el seu amor és correspost. Per poder fer fronts als
perills que corre enmig del mar, demana ajuda als vents “fent humils precs
al vent tramuntanal, que en son bufar
los sia parcial, e que tots cinc complesquen mon retorn”, que el correspondran i l’ajudaran a arribar a terra.
L’autor, mitjançant un lleguatge retòric i artificiós, expressa el seu “jo” interior: demostra la seva incertesa i la por de trobar-se
sol a la fi del camí, sense l'amor de l'estimada. Tot això ho expressa comparant el seu amor cap a una dama amb les perills d’un
home en plena tempesta en el mar, i la imatge que se’ns manifesta és la dels
perills que s’han de travessar per assolir l’amor.
A nivell estructural, el poema està
compost per versos de 10 síl·labes (decasíl·lab ausiasmarquià) amb cesura
després de la quarta síl·laba (4+6). Per tant, són versos d'art major i de rima
consonant.
Personalment, aquest
és un poema que trobo molt interessant i profund, ja que el significat se'ns
mostra clarament a través d'una comparació i plasma l'amor en la seva màxima esplendor i salvatgia. Raimon és capaç de representar-nos
el poema de manera molt tendre i sentimental, de manera que lletra i melodia
s'adiuen i provoquen en l'oient una sensació d'emoció. Raimon és un dels
meus cantautors predilectes pel que ja he comentat de la capacitat d'emocionar
a qui l'escolti, i Ausiàs March, tot i ser un gran poeta, personalment sempre l'he trobat una mica pedant (s'autoconsiderava mestre d'amor a qui recórrer en cas de dubte, i, segons
el que deia, l'amor sense ell no existiria).
Anna Barba / 1r batxillerat E
