En honor al centenari de Salvador Espriu i Castelló (poeta, novel·lista i dramaturg català), vaig decidir fer una recerca sobre la seva història. Buscant la manera de informar-me sobre la vida del novel·lista, per mitjans que no fossin pàgines biogràfiques, vaig trobar en un museu una sortida a la meva cerca.
El Museu de l'art de la pell de Vic ofereix una exposició anomenada "Mirem Espriu", en homenatge al poeta català, on s'exposen llibres d'art inspirats en les seves obres poètiques. L'objectiu d'aquesta exposició no és crear llibres com a suport de text, sinó obres d'art on la importància la tenen les il·lustracions més que el text en sí.
(Il·lustracions exposades en "Mirem Espriu")
Salvador Espriu va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners. Va passar algunes temporades a Arenys de Mar, i per aquesta raó la població d' Arenys (que ell anomena Sinera), tindrà un significat essencial en les seves obres. Escriu el seu primer llibre, anomenat Israel, quan només tenia 15 anys. A la universitat estudià dret i història antiga, i es graduà poc temps abans que comencés la guerra civil. Acabada la guerra, Salvador Espriu pateix una crisi interior. Tot i això, mai deixà d'escriure, i l'any 1946 publicà el seu primer recull de poemes anomenat Cementiri a Sinera. Amb aquest poemari farà referència, per primera vegada, al món mític de Sinera a través del qual mostra un món destruït per les guerres i la destrucció de les persones. Al 1960 surt publicat el poemari La pell de brau, que es converteix en el símbol de la resistència cultural catalana envers la dictadura franquista. Va guanyar diferents premis, com ara el premi d'honor de les lletres catalanes al 1972, la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (1980) i de Barcelona (1982), entre d'altres. Va morir al 1985 a Barcelona i se'l va enterrar a Areny de Mar (Sinera).
Espriu sempre ha intentat mostrar a partir de mites (Sinera) i símbols el seu desacord amb la societat del seu temps, i ha denunciat les conseqüències de la guerra civil i la post-guerra. Això sí, sense deixar de banda les reflexions que fa sobre la vida i la mort i la seva preocupació pel destí de Catalunya.
Raquel Alcántara/ 1r batxillerat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada