Parets poètiques

Pensant en idees per escriure aquesta entrada vaig recordar que just al costat de casa meva, al carrer València entre Balmes i Rambla de Catalunya, hi ha dos grans poemes visuals posats a les façanes laterals de dos edificis que tenen entremig un institut. Cada poema és d’un autor diferent: Josep Maria Junoy i Joan Brossa. Tot i així, ambdós poemes són força semblants, ja que comparteixen les dues úniques lletres que hi apareixen: l’A i la Z i, a primera vista, sembla que pretenen transmetre un missatge semblant.

Poema visual de Joan Brossa

Poesia visual de Josep Junoy

Josep Maria Junoy va ser un periodista, poeta i dibuixant català nascut a Barcelona l’any 1887. De jove va viure a París, on a partir de les influències que va rebre d’altres poetes avantguardistes de l’època, va poder ser un dels primers introductors de la poesia avantguardista a Catalunya. Junoy va portar a terme aquesta tasca principalment gràcies a la revista avantguardista que dirigia anomenada Trossos, amb la qual va poder importar les noves tendències literàries europees a Catalunya: el Cubisme i el Futurisme. Juntament amb altres autors com J.V. Foix o Joan Salvat-Papasseit, també va liderar la creació poètica seguint els corrents abans mencionats. Ell es va especialitzar principalment en la poesia visual i els cal·ligrames. De fet, va ser el creador del primer cal·ligrama en llengua catalana: Guynemer o Oda a Guynemer (1917) en el qual es fusiona l’estructura cubista amb el contingut futurista i homeneja a un soldat de la 1a Guerra Mundial.

Poesia visual "Guynermer"

Joan Brossa és segurament més conegut per tots nosaltres. Va néixer a Barcelona l’any 1919 i va destacar en moltes expressions artístiques diferents com la poesia, la dramatúrgia, la prosa i també la creació plàstica. És una figura inclassificable dintre d’un sol bloc, però va destacar principalment en la poesia. Brossa ja escrivia poesia des de jove, fet que el va portar a parlar amb un dels poetes més importants d’aquella època: J.V. Foix. Foix, després de veure els seus poemes, va recomanar-li que comencés a escriure sonets, ja que la poesia catalana mancava d’una tradició poètica a causa dels tres segles de decadència que havia tingut. Brossa va fer cas del seu consell, i no va ser fins després de molts poemes convencionals quan va començar a transgredir amb la poesia visual, la qual és d’una qualitat excepcional. 

Poesia visual de Brossa

Aquests literats catalans amb una carrera literària força distinta, es retroben al carrer gràcies a dos poemes visuals, l’eina que ambdós compartien per transmetre els seus missatges. En aquest cas, trobem dues composicions visuals força similars: una A i una Z i poc més. En el de Brossa unes petjades de sabata i en l’altre una línia feta per punts que uneix les lletres. En totes les societats el signe de la lletra ha estat el responsable de difondre la cultura a través d’allò escrit, ja sigui un papir, un llibre o ara amb l’Internet. Els dos poemes estan situats al costat d’un col·legi, així que podem relacionar-los també amb el procés d'aprenentage que desenvolupa un nen dins l’escola: l’adquisició del coneixement lingüístic, la base de la cultura.

Martí Serra Vivancos 1r D

100 Anys de literatura

L'altre dia, buscant idees per fer aquesta activitat i sense cap èxit vaig decidir buscar per Internet, cosa que no em va servir de gaire tampoc. I no va ser fins que un amic de Sant Feliu de Llobregat em va recomanar un tema que no em vaig decidir. Dins d'aquesta ciutat hi ha un carrer dedicat a l'escriptora Joana Raspall i em vaig interessar per ella perquè hi havien molt bones crítiques seves i vaig decidir començar a investigar.

Joana Raspall va néixer a Barcelona l'any 1913 i es graduà a l'Escola Superior de Bibliotecàries en biblioteconomia. A partir de l'any 1932 va residir a Sant Feliu de Llobregat on, el mateix any, inicià una campanya demanant una biblioteca infantil.  

Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, ajudant a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català a casa seva, cosa que continuà fent durant molts més anys.

Aquestes són unes de les moltes bones accions que va fer, per les quals va rebre l'any 2006 el premi Creu de Sant Jordi.

Tot i ser coneguda per la seva obra poètica infantil, com per exemple "Petits poemes per nois i noies", també ha escrit per a adults, teatre, novel·les, contes, etcètera. A part del diccionari de locucions i frases fetes. No només té una gran quantitat d'obres publicades, sinó que també en té moltes que no han sigut publicades ja que no creu que tot càpiga en un sol llibre com bé diu en aquest vídeo: 100 Anys amb Joana Raspall.

Joana Raspall, l'any 2013 va celebrar el seu centenari i Sant Feliu de Llobregat juntament amb la Generalitat de Catalunya va considerar aquest any "L'any Joana Raspall". Malauradament, el 4 de desembre d'aquell mateix any ens va abandonar una gran escriptora, Joana Raspall. 

Amb ella podem comprovar que la poesia no és morta sinó que és vigent en el nostre dia a dia i que no hem d'endarrerir un segle ni dos per trobar bona poesia o literatura, ja que en el segle XX i XXI tenim grans poetes i escriptors.

Irene Zhang / 1rBatx E

Una plaça envoltada de poesia.

Agafem el metro, línia 4 i ens deixem caure a la parada de Canyelles. En sortir som al costat del Parc de Josep Serra Martí, que malgrat tot no és el nostre destí.  Aquest Parc, es troba envoltat de nombroses referències literàries, com ara Federico García Lorca, Antonio Machado i Miguel Hernández. Però ens centrem a la Plaça d’Isabel de Villena.

Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana va néixer probablement a València al 1430 i va morir a la mateixa ciutat víctima d’una epidèmia l’any 1490. Durant la seva vida religiosa sor Isabel va reunir al seu voltant un nodrit grup d’escriptors que la veneraven per la seva gran intel·ligència. Per això és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana.  L’única obra que s’ha conservat d’ella es el Vita Christi.

Vita Christi és una narració amb un toc personal sobre la vida de Jesucrist, ja que realment esdevé una narració sobre la vida de la Mare de Déu, comprovable perquè comença amb el naixement de la Verge i acaba amb la seva assumpció al cel.

Explotant la seva imaginació i intel·ligència, va ser capaç de partir d’un sol versicle de l’Evangeli i a través d’un estil de llenguatge senzill i viu, de fàcil comprensió per a qui llegís el llibre, descriure amb gran fastuositat tots els detalls de les cerimònies celestials.

En l’actualitat trobem diverses referències a sor Isabel de Villena, com ara una escola situada a Esplugues de Llobregat i diverses biblioteques que porten el seu nom repartides entre el País Valencià i a casa nostre, a Viladecans, entre d’altres.

Escola Isabel de Villena 

   

Maria Torres Martínez 

1r Batx C

AUSIÀS MARCH, UN POETA INNOVADOR

Fa uns dies em vaig fixar en que hi havia un carrer paral·lel al de l’escola anomenat Ausiàs March. Per això em va semblar molt bona idea dedicar aquesta entrada a aquest cavaller/poeta.

Ausiàs March va néixer a Gandia l’any 1397. Fill del poeta Pere March i la seva segona muller Lionor Ripoll. El seu oncle Jaume March també era poeta. Quan va créixer va ser armat cavaller i es va posar al servei del rei Alfons V. A partir d’aquest moment es dedicà a la vida militar i participà en guerres marítimes i en les campanyes que el rei va fer a Còrsega, Sardenya i al Nord d’Àfrica. Al 1425 es va retirar a les seves possessions, i esdevingué falconer reial. Des d’aleshores es dedicà a la seva vida poètica. Anys més tard es casà amb Isabel Martorell, germana de l’autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. Va ser amb la família Martorell que va tenir un problema degut a un malentès en els acords matrimonials. Aquest problema va finalitzar amb la mort d’Isabel. Més tard es casà per segona vegada amb Joana Escorna, a la qui va dedicar, quan va morir, la seva obra “Cants de mort”. Ausiàs March va morir a València l’any 1459.

Els seus temes principals són l’amor i  la mort. Les seves obres més importants són “Cants d’amor” on dins d’aquesta obra hi ha diversos cicles que van dirigits a una dona diferent, “Cant de mort” i  “Cant espiritual”.

Escriu 128 poemes que suposen una gran evolució per a la llengua catalana. Influencia a poetes castellans com Garcilaso de la Vega.

Per què honren a aquest poeta posant el seu nom a nombrosos carrers de Catalunya i a altres edificis?

Perquè és un del poetes més importants de la literatura catalana medieval, ja que, les seves obres tenen característiques diferents a la dels trobadors d’aquella època. Les seves característiques són: crea una nova lírica en la qual parla de la seva vida personal, la poesia per ell no és un passatemps, sinó un concepte que el fa pensar, escriu en català i no en occità i per últim fa un nou tractament de la dona, no la idealitza.

Aquí us deixo amb un dels seus poemes que apareix a l'Antologia de poesia catalana, ja que, l'estem treballant:

Colguen les gents ab alegries festes

Colguen les gents ab alegria festes,

lloant a Déu, entremesclant deports,

places, carrers e delitables horts

sien cercats ab recont de grans gestes,

e vaja jo los sepulcres cercant,

interrogant ànimes infernades,

e respondran, car no són companyades

d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,

per ço no em plau la pràctica dels vius:

d’imaginar mon estat són esquius,

sí com d’hom mort de mi prenen espant.

Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,

en mon esguard no és malauirat,

car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge

e per tots temps brota la carn de nou,

e en son menjar aquell ocell mai clou,

pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,

car és un verm qui romp la mia pensa,

altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,

e llur treball no es porà enterrompre

sinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,

fer mi absent d’una tan plasent vista,

no li graesc que de terra no vista

lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo imaginar

los meus desigs no poder-se complir,

e, si em cové mon derrer jorn finier,

seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,

part veure a Ell, per complir mon delit

serà mester que em sia dellai dit

que d’esta mort vos ha plagut plorar,

penedint vós com per poca mercè

mor l’ignocent e per amar-vos martre,

cell qui lo cos de l’arma vol departre

si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé

que es pot ber fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,

no fareu molt que hi doneu plena fe.

Maria Sucarrats

1 batx. Secció C