Calders, l'escriptor que sona massa bé.

 Aquesta entrada va dedicada a Pere Calders, un autor capaç d'aconseguir que cent anys després de la seva mort se li hagi fet un tribut a la seva obra literària.

 Pere Calders va nèixer al 1912 i morí el 1994 a Barcelona. Va ser un prestigiós escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en alguns dels diaris més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.

 Per molt que els pugui sobtar a alguns, els seus contes i novel·les han sigut usats per a ser la lletra d'un disc de la Judit Neddermann. "Cançons de la veritat oculta" és un altre exemple de trasvassament literari, que no sempre la literatura la trobem dins les pàgines. Judit Neddermann trobo que ha encertat amb el títol del disc, ja que s'ha basat en el nom que va posar Calders al seu primer recull de contes, "Cròniques de la veritat oculta".

 Tot i que poden semblar cançons que contenen només una bonica melodia, tenen un missatge de fons. En algunes de les cançons podem trobar la seva lluita contra el feixisme, que va aparèixer a Espanya durant la Guerra Civil, que el va obligar a marxar exil·liat a Mèxic.

Gràcies a aquest disc, aquesta artista acosta l'obra de Calders al públic jove que prefereix un disc a un llibre. Actualment alguns pensen que al panorama musical contemporani només hi ha lloc per tot allò nou, res anterior pot servir. Però van errats, i amb aquest disc, Neddermann ha demostrat que la bona literatura mai passa de moda.

Si us interessa escoltar o comprar el disc deixo el link aquí. Personalment us recomano la segona cançó "Coses de la providència".

Carlos Larriba, 1r Batxillerat Secció A

L’escriptor que tocava de peus al cel

En aquesta entrada parlaré de l’escriptor Pere Calders basant-me en un text que va sortir el 16 de juny del 2012 al diari Ara (a l’apartat d’Ara Llegim), dedicat a aquest escriptor en motiu del centenari del seu naixement. Curiosament el reportatge el va escriure Jordi Nopca, l’escriptor de la novel·la “El talent”, que hem llegit i treballat.

Impressió de pantalla de l’article del diari digital Ara

Pere Calders va néixer el 29 de setembre del 1912 a Barcelona i ja des de jove escrivia articles i contes. L’any 1939 Calders va marxar cap a França, deixant la seva dona i el seu fill a Barcelona, i al cap d’uns mesos es va exiliar a Mèxic, juntament amb Tísner i la seva família (amb Rosa Artís Gener, la seva futura esposa). Al juliol de 1943 va rebre el divorci i es va casar amb Rosa Artís. Al 1947 va néixer el seu fill Raimon Calders Artís. Al 1949 va néixer la seva filla Glòria Calders i un any després la tercera filla, Tessa Calders. L’any 1962 va tornar a Barcelona amb la seva família. L’any 1978 es va estrenar l’obra de teatre “Antaviana” de Dagoll Dagom basada en textos de Calders, que va ser tot un èxit. També es va publicar “Invasió subtil i altres contes” i tot això li va donar reconeixement popular. L’any 1982 se li va otorgar la Creu de Sant Jordi.

Més tard, l’any 1986, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al 1991 li van diagnosticar càncer de pròstata i l’any següent va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma. Va morir a Barcelona el 21 de juliol de l’any 1994, als 81 anys.

Fotografia de Pere Calders feta l’any 1994

Calders defensava un tipus de tractament que capgirés la realitat de les coses i per això la seva prosa és subversiva. Ell deia: “No hi ha coses estranyes, el que és estrany és la realitat. La part de somni de la persona humana és tan veritable com tocar de peus a terra” i d’aquesta frase ve el títol del text.

Pere Calders estava dotat d’una gran capacitat d’observació i d’imaginació (que demostrava sota la fantasia i l’ironia) i una de les seves grans aportacions a la literatura catalana és la capacitat de trencar les fronteres entre realisme i fantasia, acostant una dimensió i l’altra amb subtilesa i rigor literari.

En paraules de la seva filla Tessa: “Es parla molt de la lleugeresa de la seva prosa: escriure d'una manera que sembli que no costa és el més difícil de tot”.

Per això és un dels autors catalans més reeditats i estimats del segle XX i, més de cent anys després de néixer, la seva obra segueix tenint la força amb què va ser concebuda.

Carla Fuster Ruiz / 1r Batxillerat A