Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 d’abril del 2014

Envoltats de literatura… científica

Demanar-li a una persona de "ciències" que faci una reflexió literària, pot ser "perillós", i el resultat, sorprenent. Demostrar que estem envoltats de literatura a través de la ciència podria semblar quelcom estrany i esbojarrat, però no per això infactible. 

Per tal d'argumentar la relació entre ciència i literatura, demostrarem primer que la literatura i les matemàtiques – el llenguatge de la ciència – són conceptes força semblants.

Primer de tot, analitzarem, empíricament, el concepte d'obra literària. Podríem definir una obra literària com una successió de símbols, anomenats lletres; que s'agrupen de formes variades, que reben el nom de paraules; que al seu torn, se separen i s'agrupen a través d'uns altres símbols que anomenem signes de puntuació. A partir d'aquí ja tenim tots els ingredients per formar frases, paràgrafs, capítols i llibres. Caldria afegir que es tracta d'una creació humana i que, en primera instància, està dissenyada per ser llegida. Voi-là, ja tenim una definició empírica per obra literària (deixant de banda requisits temàtics i estructurals, que diferencien una novel·la d'un article de diari)


A continuació, realitzem la mateixa operació amb una expressió matemàtica. Conclourem, amb relativa facilitat, que la unitat mínima d'una expressió matemàtica són els dígits, que s'agrupen per formar nombres. Aquests es combinen a través d'uns símbols que anomenem operadors, donant lloc a diferents expressions matemàtiques, com serien fórmules, equacions, que al seu torn poden formar funcions i series.


És fàcilment observable la relació que s'estableix entre ambdós conceptes. La seva organització és semblant, com també ho és la seva funció: Expressar conceptes o idees de la nostra ment, de manera que les puguem compartir amb altri i que ell(s) les pugui(n) aprofitar. Una cita del gran científic del segle XVI, Galileo Galilei, reflexa amb precisió la relació existent entre matemàtiques i llengua:
“Les matemàtiques són l'alfabet amb què Déu ha escrit l'Univers”


Per tant, no seria una bogeria aventurar-se a dir que la ciència és la literatura de l'Univers. És possible doncs, comparar l'Ulisses de James Joyce amb la Teoria de la Relativitat Espacial d'Albert Einstein, Els sofriments del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe amb el càlcul infinitesimal de Isaac Newton i Don Quijote de Miguel de Cervantes amb  les equacions de l'electromagnetisme de James Maxwell. 


Així doncs, trobem un nou tipus de literatura, la literatura científica. Una literatura que ens explica la història de les estrelles i la nostra; que ens rodeja – encara que siguem incapaços de veure-la a ulls nus– i ens limita. Realment estem envoltats de literatura.

* El primer enllaç correspon a la versió anterior de l'entrada, que pren forma de crítica envers les "deficiències" de l'educació de la societat i per tant, del sistema educatiu. L'entrada també la podeu visualitzar aquí

Enric Solé Farré      1r de Batxillerat A

dimecres, 9 d’abril del 2014

Envoltats de (mala) literatura

Un dia, en un dels meus múltiples viatges en autocar, l’autocar es va parar a l’àrea de servei de Montblanc. Com que els viatges són molt llargs, vaig entrar a la botiga que hi havia per comprar-me el diari del dia, quan vaig veure un moble ple de llibres. Semblaven llibres normals, però no ho eren. Eren tots best sellers: “El vent pel pany” de Stephen King; “Sempre hi ha un demà” de Nora Roberts; “Perduda” de Gillian Flynn; “L’hivern del món” de Ken Follet; “El joc de l’àngel” de Carlos Ruiz Zafón; “Mystic City” de Theo Lawrence; “Palmeres a la neu” de Luz Gabas...

Podria seguir així una estona més, ja que n’hi havia molts d’ells, però tampoc em vull allargar massa. Com que al 1r trimestre vàrem parlar dels best sellers i els clàssics i ho vam complementar amb la lectura del llibre “El talent”, de Jordi Nopca, crec que és un bon tema per fer una entrada d’aquest blog.

Un best seller és un llibre que és el que millor es ven. És un llibre d’èxit comercial que té molts lectors. Poden haver-hi de qualsevol gènere, però sempre parlem de novel•les. Els best sellers són llibres pensats per l’entreteniment, i ràpidament consumits i oblidats. Són, també, llibres què, habitualment, al cap d’uns mesos ja estan oblidats. Un best seller busca el plaer, la sociabilitat i l’ampliació de possibilitats. Un best seller es pot dividir en diferents subapartats com: megaseller, long seller, steady-seller...

Una altra cosa què em va cridar l’atenció va ser que a la majoria de best sellers hi havia una nota que t’incitava a llegir-lo com: “No has llegit res igual”, Regala’t un temps inoblidable”, “Una novel•la inspiradora”... Tot això són un seguit d’estratègies de les editorials per vendre encara més llibres. El pitjor de tot és que, d’aquesta manera, es van enfonsant els clàssics, i només poden perdurar en les escoles, instituts i universitats com a lectures obligades.

Per acabar, dir com a anècdota que només un dels best sellers admetia que ho era (portava un símbol distintiu), i era “L’hivern del món” de Ken Follet.



Raúl Navarro
1r BATX D

dimarts, 18 de febrer del 2014

La flama





Obrint Pas-La Flama

Després d’estar una bona estona buscant la cançó més adequada (des del meu punt de vista, és clar) sobre la qual fer un post, havent passat per grups de música catalans del meu gust com: Txarango, Manel, Els Amics De Les Arts... he arribat a Obrint Pas.

Obrint Pas és un grup valencià que toca diferents estils com el punk, l’ska, el folk i el rock, que és conegut arreu dels Països Catalans per la profunditat de les seves lletres i per haver incorporat als estils de música esmentats anteriorment quelcom que els diferencia de la resta de grups: l’ús d’un instrument popular típic de València, la dolçaina.

La cançó que he triat és La flama. Correspon al disc La flama, publicat l’any 2004. El motiu pel qual he triat aquesta cançó és pel seu significat i per la gran càrrega metafòrica que conté cada paraula. Xavi Sarrià, el cantant i guitarrista del grup, va utilitzar aquest concepte, la flama, per fer referència a l’esperit i la cultura catalana. El que ens vol transmetre amb aquesta cançó és la necessitat de mantenir viva aquesta flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment i que ja fa molts anys que és viva. Amb aquesta última frase jo entenc que fa referència a cèlebres autors de la literatura catalana com Ramon Llull, Joanot Martorell o Jacint Verdaguer, i que perdre la nostra llengua seria com perdre tota l’herència literària que ens han deixat les generacions anteriors.

Com podem veure, aquest és un grup coneixedor de la literatura catalana; de fet, per escriure la cançó, Xavier Sarrià es va inspirar directament en un gran poeta de la nostra terra: Vicent Andrés Estellés. Com a introducció a la cançó, Sarrià sempre recita el següent fragment del poeta:

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.

Tant aquest text com la cançó és un clam a tots els habitants dels Països Catalans a participar activament i amb esperit alegre per garantir la integritat del poble.

URL de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=gr1CUFsj-vs 

Marc Duart Fondevila (1r batx D)

dilluns, 17 de febrer del 2014

Kafka pels carrers de Barcelona

A finals de gener, un d'aquets caps de setmana que sembla de primavera, vaig anar a dinar a la Barceloneta. Vam aprofitar la bona temperatura que feia i vam baixar fent un passeig pel Born on, per casualitat, vaig trobar un restaurant amb un nom que va resultar-me familiar: Café Kafka. I no és precisament pel mot "cafè", sinó pel nom de l'escriptor jueu Franz Kafka.
Estic convençuda que la majoria sabreu qui és, almenys els que l'any passat vau estudiar a l'escola, perquè Kafka és l'autor del llibre "La metamorfosi", una novel·la curta que m'atreveixo a qualificar com a intensa, profunda i inquietant.
El peculiar autor d'aquest clàssic, Franz Kafka, va néixer a Praga el 3 de juliol 1983 i va morir a Àustria el 3 de juny de 1924. La seva obra està considerada una de les més influents de la literatura universal. De fet, s'utilitza el terme "kafkià" per fer referència a situacions angoixants i absurdes. Pel que fa a les seves obres, va escriure tres novel·les que mai no va acabar: Amèrica, El procés i El castell. També va escriure un parell de novel·les curtes que porten per títol La metamorfosi i La colònia penitenciària, així com altres relats breus o escrits autobiogràfics.
Per últim, faré referència a la inspiració d'aquesta entrada: el Café Kafka. Aquest restaurant, definit com a "refugi de viatgers encuriosits" a la seva pàgina web, està situat ben a prop del Mercat del Born i ofereix una cuina "senzilla i de qualitat". Encara no he tingut l'oportunitat de tastar els seus plats, però segur que no trigaré en trobar l'ocasió per fer-ho.
Restaurant Café Kafka i fotografia de Franz Kafka
(Font imatges: Google)
Marta Navarro - 1r Batxillerat C