Demanar-li a una persona de "ciències" que faci una reflexió literària, pot ser "perillós", i el resultat, sorprenent. Demostrar que estem envoltats de literatura a través de la ciència podria semblar quelcom estrany i esbojarrat, però no per això infactible.
Per tal d'argumentar la relació entre ciència i literatura, demostrarem primer que la literatura i les matemàtiques – el llenguatge de la ciència – són conceptes força semblants.
Primer de tot, analitzarem, empíricament, el concepte d'obra literària. Podríem definir una obra literària com una successió de símbols, anomenats lletres; que s'agrupen de formes variades, que reben el nom de paraules; que al seu torn, se separen i s'agrupen a través d'uns altres símbols que anomenem signes de puntuació. A partir d'aquí ja tenim tots els ingredients per formar frases, paràgrafs, capítols i llibres. Caldria afegir que es tracta d'una creació humana i que, en primera instància, està dissenyada per ser llegida. Voi-là, ja tenim una definició empírica per obra literària (deixant de banda requisits temàtics i estructurals, que diferencien una novel·la d'un article de diari)
A continuació, realitzem la mateixa operació amb una expressió matemàtica. Conclourem, amb relativa facilitat, que la unitat mínima d'una expressió matemàtica són els dígits, que s'agrupen per formar nombres. Aquests es combinen a través d'uns símbols que anomenem operadors, donant lloc a diferents expressions matemàtiques, com serien fórmules, equacions, que al seu torn poden formar funcions i series.
És fàcilment observable la relació que s'estableix entre ambdós conceptes. La seva organització és semblant, com també ho és la seva funció: Expressar conceptes o idees de la nostra ment, de manera que les puguem compartir amb altri i que ell(s) les pugui(n) aprofitar. Una cita del gran científic del segle XVI, Galileo Galilei, reflexa amb precisió la relació existent entre matemàtiques i llengua:
“Les matemàtiques són l'alfabet amb què Déu ha escrit l'Univers”
Per tant, no seria una bogeria aventurar-se a dir que la ciència és la literatura de l'Univers. És possible doncs, comparar l'Ulisses de James Joyce amb la Teoria de la Relativitat Espacial d'Albert Einstein, Els sofriments del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe amb el càlcul infinitesimal de Isaac Newton i Don Quijote de Miguel de Cervantes amb les equacions de l'electromagnetisme de James Maxwell.
* El primer enllaç correspon a la versió anterior de l'entrada, que pren forma de crítica envers les "deficiències" de l'educació de la societat i per tant, del sistema educatiu. L'entrada també la podeu visualitzar aquí
Enric Solé Farré 1r de Batxillerat A
