Agafant la idea del blog "Inmersos en literatura" de la professora Ester Falip Ibarz, aquest curs 2013-14, anirem a la recerca de la literatura que tenim més enllà de les parets de l'aula perquè tot el que ens envolta està ben ple de referències literàries i lingüístiques (autors, personatges literaris, versos, tòpics, títols de peces literàries...).
Aquest blog recollirà totes les vostres observacions i reflexions de cada un dels apartats que se us proposen.
"Aquells versos em deien la música que volien, jo no feia res. Només em deixava dur. Va ser fantàstic i vaig comprovar novament els imprevisibles i màgics camins de l'art." Amb aquestes paraules expressava el cantautor alellenc Narcís Perich la seva experiència en la creació de "Versos i Acords", disc que tot just acaba de complir 5 anys. Més enllà de Serrat, Llach i Raimon, el maridatge música-poesia és cada cop més present a casa nostra. Al més pur estil trobadoresc Perich musicà amb minuciosa intensitat cada estrofa, de Margarit a Martí i Pol, passant per Papasseit. El resultat fusiona els clàssics catalans amb el folk americà i les composicions més exquisides.
Un cop més la poesia troba a les cordes i tecles el seu millor al•liat, i confirma que lluny d'arribar a la seva fi, és un camp cada cop més present al nostre voltant. Avui més que mai la poesia catalana és viva, i la sensibilitat dels músics l'apropa a nosaltres.
Aquí teniu un video de l'adaptació del poema "De Parar i Desparar Taula", de María-Mercé Marçal, que reafirma que a més dels grans clàssics, la literatura catalana del darrer segle ens ha brindat una infinitat de grans poetes.
Per fer aquesta entrada al blog “Envoltats de Literatura” he volgut utilitzar
una cançó inspirada en un poema de Joan
Brossa. Poeta, artista i dramaturg del qual parlarem a classe.
A grans trets, Brossa va néixer el 19 de gener a Barcelona i va morir el 30
de desembre de 1998 a la mateixa ciutat. Es podria dir que és el poeta
avantguardista més important del segle XX. Va crear, entre d’altres, el grup
artístic “Dau al set” (1948) de caràcter rupturista i
influenciat per els corrents surrealistes i existencialistes. Aquest grup és
considerat com la primera i més gran manifestació del corrent avantguardista
després de la guerra. Com he dit anteriorment, va treballar en diversos camps
artístics: poesia, prosa, teatre, guions de cinema... Va ser un dels grans
defensors de la poesia visual que seria una creació poètica basada en recursos
visuals. Deia que no existien
diferències entre els diferents camps de la creació artística, ja que tots
ells eren mitjans diferents per
expressar una mateixa realitat. La seva obra és satírica, irònica, crítica però
a la vegada lúdica i magnifica i d’un volum molt extens. També d’una gran fidelitat
a la llengua catalana.
La cançó que us adjunto es basa en el poema Final. Aquest pertany a un recull de poemes anomenat Antologia de poemes de revolta (1979) L’antologia
apareix als inicis del període democràtic després del franquisme i hi formen
part una sèrie de poemes polítics o de revolta (com Brossa anomenava) que formaven
part dels diversos llibres que ell havia publicat i alguns inèdits a causa de
la censura del franquisme. Gràcies a aquests poemes es manifesta la concepció
de la poesia per a Brossa: una eina de lluita per canviar i moure la societat. Final (escrit el mateix dia de la mort
de Francisco Franco) és una crítica directe i punyent al dictador i a la seva
dictadura.
L’autor de la cançó és Miguel Poveda (Badalona, 13 de Febrer de 1973)
Cantautor flamenc però que experimenta amb molts altres gèneres musicals (com el tango de Final) a
través de la seva trajectòria. El 2005 publica Desglaç (disc al que pertany aquesta cançó) que és un recull de
cançons inspirades en poemes de nombrosos poetes catalans com Jacint Verdaguer,
Joan Margarit, Narcís Comadira, Gabriel Ferrater entre d’altres. No és un disc
estrictament flamenc, encara que el seu estil musical recorda clarament a
aquest gènere, però és un retorn a les seves arrels catalanes. Poveda diu que : “la realitat és que he buscat més poemes que
poetes per explicar, a través d’ells, les coses que m’inquieten.” Crec que el que Poveda diu és que els poemes o la literatura en general són, moltes vegades, una gran eina per expressar el que de veritat sentim o pensem. També a través de les paraules de grans professionals en el camp de la poesia ens ajuden a reflexionar i a conscienciar-nos sobre les coses que ens envolten. Per a mi això, és una cosa que hauríem de fer en un moment o altre.
"Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t'havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa!" Berta Sánchez Bonilla 1r BATX E
