dimecres, 14 de maig de 2014

INNOVADOR I INOLVIDABLE

‘Ramon Llull es pot posar al costat dels genis més grans.’, ‘I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en l’etern, immutable espai infinit.’ i ‘Sabeu com esgota la lluita contra la mesquinesa, la hipocresia i la ignorància?’ són unes de les frases que ens va dir el poeta, prosista i dramaturg català Salvador Espriu.
http://planetari.files.wordpress.com/2013/03/salvador-espriu-guillermina-puig-1980-gencat-cat.jpg

Bé, us podreu preguntar el motiu pel qual he escollit aquest autor. L’altre dia, vaig quedar amb uns amics d’infància prop del passeig de Gràcia. Quan tornava a casa vaig passar al costat dels Jardins de Salvador Espriu. Em va cridar molt l’atenció la quantitat de persones que hi estaven. És llavors, quan m’hi vaig apropar. Uns minuts més tard, vaig llegir algunes de les seves obres en arribar a casa, i vaig decidir fer aquesta entrada sobre Espriu.
Aquí teniu dues imatges dels Jardins de Salvador Espriu:
http://www.sitiosdebarcelona.net/wp-content/uploads/2012/11/Conjunto-escultorico-dedicado-a-Joan-Maragall.jpghttp://1.bp.blogspot.com/-ywK5eUniJZE/Ut7ltB2eCgI/AAAAAAAAN_4/rDpUK23z9AI/s1600/IMG_5956.JPG

Tornant al principi, com ja he dit, Salvador Espriu va ser escriptor, poeta i dramaturg català que va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985). És considerat  un dels grans renovadors de la literatura catalana contemporània.
Després d'estudiar dret i interessar-se per la filologia clàssica i l'ensenyament, els seus objectius no van arribar a complir-se després de la Guerra Civil Espanyola i la prohibició de la llengua catalana. Durant un llarg període d'inactivitat, en què va treballar en una notaria, tot just va publicar algun text.
Defensor de la seva llengua, Espriu va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va ser detingut en alguna ocasió per manifestar-se amb altres intel·lectuals de l'època.
La seva obra comprèn nombroses obres amb més de quaranta anys de carrera, destacant El cementiri de Sinera i La pell de brau, la seva obra més coneguda.
Guanyador de premis com el Montaigne (1971), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) o la Medalla d'or de la Ciutat de Barcelona, Espriu va arribar a estar nominat al Premi Nobel de Literatura en dues ocasions (1971 i 1983).
Porto dies remenant l’obra de Salvador Espriu. A continuació us adjunto dos poemes d’Espriu que m’han agradat molt per el que diuen i la forma que utilitza l’autor:
EL MEU POBLE I JO

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu.
He escollit aquest poema perquè m’agrada com descriu el sentiment cap a la seva terra. Se sent orgullós de formar-ne part d’ella i lluita per mantenir viva la llengua.


La pell de brau
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
En aquest altre poema, amb el llenguatge enigmàtic i simbolista que caracteritza Salvador Espriu, suggereix que a la dictadura que està patint, molts homes moren per un de sol, però que un de sol no mor per millorar les condicions de tots, és a dir, del poble. Per això, proposa un país que estigui més en pau i no hi hagi tants conflictes.

Com a conclusió, vull dir que a través d’un monument prop del centre de Barcelona, he pogut arribar al gran autor Salvador Espriu el qual ens mostra en gran part de la seva obra, l’amor que té cap a la seva llengua i la seva terra.

Per últim, us deixo dos vídeos dels dos poemes que escollits recitats:



Benet Vinuesa Manrique
1r Batxillerat C




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada