INNOVADOR I INOLVIDABLE
‘Ramon Llull es pot posar al costat dels genis
més grans.’, ‘I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i
nosaltres lliures, en l’etern, immutable espai infinit.’ i ‘Sabeu com esgota la
lluita contra la mesquinesa, la hipocresia i la ignorància?’ són unes de les
frases que ens va dir el poeta, prosista i dramaturg català Salvador Espriu.
Bé, us podreu preguntar el motiu pel qual he
escollit aquest autor. L’altre dia, vaig quedar amb uns amics d’infància prop
del passeig de Gràcia. Quan tornava a casa vaig passar al costat dels Jardins
de Salvador Espriu. Em va cridar molt l’atenció la quantitat de persones que hi
estaven. És llavors, quan m’hi vaig apropar. Uns minuts més tard, vaig llegir
algunes de les seves obres en arribar a casa, i vaig decidir fer aquesta
entrada sobre Espriu.
Aquí teniu dues imatges dels Jardins de Salvador
Espriu:
Tornant al principi, com ja he dit, Salvador Espriu
va ser escriptor, poeta i dramaturg català que va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985). És considerat un dels grans renovadors de la literatura
catalana contemporània.
Després d'estudiar dret i interessar-se per la
filologia clàssica i l'ensenyament, els seus objectius no van arribar a
complir-se després de la Guerra Civil Espanyola i la prohibició de la llengua
catalana. Durant un llarg període d'inactivitat, en què va treballar en una
notaria, tot just va publicar algun text.
Defensor de la seva llengua, Espriu va ser un
dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va ser
detingut en alguna ocasió per manifestar-se amb altres intel·lectuals de
l'època.
La seva obra comprèn nombroses obres amb més de
quaranta anys de carrera, destacant El cementiri de Sinera i La pell de brau,
la seva obra més coneguda.
Guanyador de premis com el Montaigne (1971), el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) o la Medalla d'or de la Ciutat de
Barcelona, Espriu va arribar a estar nominat al Premi Nobel de Literatura en
dues ocasions (1971 i 1983).
Porto dies remenant l’obra de Salvador Espriu. A
continuació us adjunto dos poemes d’Espriu que m’han agradat molt per el que
diuen i la forma que utilitza l’autor:
EL MEU POBLE I JO
Bevíem a
glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem
forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal
lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.
La mateixa
sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor,
servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els
mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar
graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al
pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem
tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador
Espriu.
He escollit
aquest poema perquè m’agrada com descriu el sentiment cap a la seva terra. Se
sent orgullós de formar-ne part d’ella i lluita per mantenir viva la llengua.
La pell de brau
A vegades és
necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador
Espriu
En aquest altre
poema, amb el llenguatge enigmàtic i simbolista que caracteritza Salvador
Espriu, suggereix que a la dictadura que està patint, molts homes moren per un
de sol, però que un de sol no mor per millorar les condicions de tots, és a
dir, del poble. Per això, proposa un país que estigui més en pau i no hi hagi
tants conflictes.
Com a
conclusió, vull dir que a través d’un monument prop del centre de Barcelona, he
pogut arribar al gran autor Salvador Espriu el qual ens mostra en gran part de
la seva obra, l’amor que té cap a la seva llengua i la seva terra.
Per últim,
us deixo dos vídeos dels dos poemes que escollits recitats:
Benet
Vinuesa Manrique
1r
Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada